EL TEMPS I LA RELATIVITAT II, La prova dels avions

(o de com es confirma el que tothom ja sabia: anant ràpid guanyes temps)

Tal com vaig comentar en l’anterior escrit, Einstein va proposar el fet de que la velocitat de la llum no depenia del moviment de l’observador. És a dir, un observador mesuraria la mateixa velocitat de la llum (300.000 km/s) tant si s’estigués apropant a aquesta com si s’ estigués allunyant. Això implica que el temps no és una magnitud universal sinó que cada observador té el seu propi temps personal.

A la pràctica això vol dir que quan més gran és la teva velocitat (més s’apropa a la de la velocitat de la llum que és el màxim) més lent passa el temps. Això s’ha pogut demostrar d’una manera molt pràctica a partir de dos avions idèntics que van sortir a la mateixa velocitat però en sentits oposats: un se’n va anar cap a l’ Est seguint el moviment de rotació de la Terra que fa que aquesta giri sobre ella mateixa, i l’altre cap a l’ Oest. Tant els dos avions com un observador situat a una torre de control disposaven d’uns rellotges molt precisos capaços de mesurar fraccions molt petites de temps. En un instant determinat per l’observador de terra es van parar els rellotges dels dos avions, observant que marcaven uns temps lleugeríssimament diferents. En concret, el que volava lleugerament més ràpid ajudat per la velocitat de la rotació terrestre indicava un temps menor (però s’havien parat els rellotges al mateix instant!). Els passatgers d’aquest avió van guanyar unes petitíssimes fraccions de segon respecte als altres! Això vol dir que per viure més temps podríem estar permanentment volant en sentit Est, tot i que només guanyaríem unes mil·lèsimes de segon.

Evidentment a la pràctica aquest fet no es nota ja que afecta molt poc a les velocitats a les que ens movem normalment, i només ho fa en prou mesura en velocitats pròximes a la de la llum.